L'any 1987 és va posar en marxa el programa de donació i trasplantament a l'Hospital Universitari Son Dureta, nucli fonamental de l'activitat de donació i trasplantament a la nostra Comunitat. A partir del impuls inicial de Dr. Pere Marsé, coordinador autonòmic, i amb la col·laboració del Dr. Juli Velasco, coordinador hospitalari, i la Gerència - Direcció Mèdica, es va anar creant al llarg dels primers anys la infraestructura necessària. Els diferents professionals van adquirir la formació adient per iniciar les activitats d'extracció i implant, que en una primera fase es limitava a còrnies i ronyons.

També es van establir i acordar els diferents protocols d’actuació. Fruit d’aquesta tasca i amb la col·laboració de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), el dia 11 de desembre de 1989 es va aconseguir el primer donant que fa ver donacions dels ronyons, fetge i còrnies. Un cop realitzada l’extracció, tots aquets òrgans i teixits es van implantar en diferents hospitals de la península. S’havia fet una correcta detecció del donant, un adequat manteniment i una acurada coordinació de tota l’activitat inherent a una extracció multiorgànica.

El dia 4 de gener de 1990 es realitzaren els dos primers trasplantaments renals a l’Hospital Son Dureta, coordinats per el Dr. Mariano Ozonas, Cap de Servei d’Urologia.

L’hospital Verge del Toro de Maó va ésser autoritzat com a centre extractor d’òrgans i teixits en 2001, després del nomenament del Dr. Ramón Fernández-Cid com a Coordinador Hospitalari. La primera donació es va produir el 3 de setembre de 2001. Actualment les activitats de donació es continuen realitzant a l’Hospital Mateu Orfila.

L’hospital de Can Misses d’Eivissa va ésser autoritzat com a centre extractor d’òrgans i teixits en 2002, després del nomenament del Dr. Escudero com a Coordinador Hospitalari, i gràcies al impuls inicial de la Dra. Paz Merino . El primer donant d’òrgans es va generar el 12 de febrer de 2003.

El 12 d’abril de 2007 es publicà el Decret de Creació de la Xarxa Autonòmica de Coordinació de Trasplantaments, i tots els centres sanitaris amb Unitat de Crítics de les Illes Balears, tan públics com privats, disposen de Coordinadors de Trasplantaments, fet que ha permès aconseguir en els últims anys una taxa de donació mitjana superior a la nacional.

A les Illes Balears la xarxa de coordinació de trasplantament consta amb centres detectors i centres extractors. Els centres detectors, per mitjà d’un protocol de trasllat elaborat per la comissió assessora de trasplantaments, deriven els potencials donants al centres extractors.